De la instrucció a l'educació

Després de la segona sessió de l’assignatura, en la que varem analitzar l'evolució sistema educatiu, el primer que em va venir al cap va ser una pluja de preguntes sobre l’educació que havia rebut a l’institut. Els meus professors instruien o educaven? Ens posaven molts de deures i examens? Allò que m’ensenyaven ho possava en pràctica fora de l’aula?

Finalment, vaig arribar a la conclusió de que havia estudiat sota l’escola tradicional, és a  dir, un dia a l’institut es resumia en la succeció de varis professors que exposaven en 50 minuts els seus coneixements sobre l’assignatura, mentre que jo, com alumne, estava asseguda escoltant i apuntant els deures que havia de fer per al dia següent. 

En algunes ocasions, hi havia docents que intercalaven les classes teòriques amb petits treballs grupals, activitats a classe, ens possaven alguna pel.lícula relacionada amb el contingut de la matèria… Però l’examen final era allò que decidia si aprovàves o no.

Pot ser pensareu que d’aixó ja han passat un parell d’anys i que actualment l’ensenyament ha evolucionat cap a l’escola constructiva. Però sense allunyar-nos molt, puc afirmar que l’últim any de carrera ha seguit els camins de l’ensenyament que vaig tenir a l’institut. 

Inclús he assistit a classes de literatura on el professor es passava 90 minuts assegut llegint un llibre en veu alta. No podiem llegir-nos el llibre nosaltres a casa i a classe mitjançant el treball cooperatiu i l’ajuda del professor extreure els principals continguts del llibre?

Hauriem d’abandonar aquest sistema propedèutic i selectiu, centrat en la figura del professor com a font del coneixement (amb l’ajuda del llibre de text) i la de l’alumne passiu que memoritza els continguts amb l’objectiu de superar un examen, deixant de costat l’ús pràctic d’aquest coneixement en les diverses situacions que et plantetja la vida. 

A les aules hauriem de trobar un sistema educatiu basat en l’escola constructiva, que es centràs en la formació de competències, és a dir, de totes les capacitats que permetin al ser humà superar els obstacles que la vida pot deparar.
Per tant, es una sistema que presenta una funció orientadora, ajuda als alumnes a desenvolupar-se segons les seves possibilitats en l’àmbit personal, interpersonal, social i professional.

D’aquesta manera, mitjançant la figura del docent com a guia que condueix a l’aprenentatge, un alumne actiu, i unes classes participatives i dinàmiques s’aconsegueix la formació integral de l’alumne.

Tal i com indiquen Zabala i Arnau (2009) “la formación integral de la persona implica que a los pilares del saber y el saber hacer, se añadan los otros dos: el saber ser y el saber convivir”. 

Adjunt un enllaç en el que podem observar un esquema que mostra els trets característics de les dues finalitas del sistema educatiu que acabem d'explicar. 

https://es.scribd.com/doc/58162335/Cuadro-Comparativo-Educacion-Tradicional-y-Moderna

Espero que l’ensenyament evolucioni definitivament cap la vertent constructiva, i que l’escola tradicional es quedi en el passat. Així, el dia que arribi a les aules com a professora, pugui compartir amb els meus alumnes els nous mètodes d'aprenentatge constructivistes que esper assolir durant aquest curs. 

Per acabar, us deixo un video molt interessant en el que un alumne mostra la seva visió de l'educació.

Fins la pròxima semana! :)