L'escola del segle XXI i el rol docent

A l'entrada de la setmana passada, varem fer una reflexió sobre el pas que s'està donant de l'escola tradicional cap a l'escola constructivista. El pas d'una escola en la que el professor fa d'orientador i guia de l'aprenentatge, i l'alumne passa a ser un participant actiu.
No us heu parat a pensar en com ha d’afrontar el docent aquests canvis? Quin ha de ser el seu rol?
Es tracta del pas del professor tradicional, centrat en el currículum, els documents impresos o digitals, i els mitjans de comunicació populars; al professor en xarxa, que augmenta considerablement les seves vies de comunicació, interacció i col·laboració, mitjançant l'ús de noves tecnologies i eines. 

Per tant, tal i com indica Carbonell (2008), hem d’abandonar aquells models docents que no instauren els canvis i les innovacions dins l’aula. Com per exemple, el model funcionarial i absentista, que es centra en l’utilització del llibre de text com a únic recurs educatiu per tal de mantenir l’estabilitat, el risc d’imprevisibilitat i de conflicte dins l’aula. 

http://instagram.com/p/ueCB62QJ9T/?modal=true

Hem d’aconseguir ser professors que provoquin la curiositat del coneixement, que aconsegueixin que els seus alumnes tinguin ganes d’aprendre coses noves. Tot això es pot aconseguir mitjançant la creació d’un clima escolar basat en la connexió, l’empatia i la comunicació, on el docent es presenta com algú proper i interessat per l'entorn acadèmic i familiar de l'alumne.

Una altra manera d’aconseguir aquesta il·lusió  dels alumnes per aprendre és mitjançant l’introducció de les TIC a les aules.  

http://instagram.com/p/ueCJZfwJ9b/?modal=true

Actualment vivim en una societat en la que les noves tecnologies s’han introduït de manera significativa en les nostres vides, i a més els adolescents són els primers que estan al dia dels nous avanços. Doncs, si sabem que els alumnes són “experts” en la seva utilització, per què no aprofitem la seva “experiència”? Per què no els hi permetim aprendre a través de les noves tecnologies? 

D’aquesta manera aconseguiríem arribar a l’escola constructivista, a través de la qual l'alumne podria crear el seu propi coneixement a partir d'eines com blogs, wikis, chats, xarxes socials, etc.

Tal i com indica el model TPACK un bon professor ha de desenvolupar coneixements de tres tipus: coneixement sobre els continguts, coneixement pedagògic i coneixement tecnològic.

El següent vídeo explica de manera clara els fonaments bàsics d'aquest model.

                                                                https://www.youtube.com/watch?v=FagVSQlZELY

Després d'haver conegut aquest model, com a futura professora, m'ha set inevitable fer una reflexió sobre la meva formació docent. El coneixement sobre els continguts teòrics, en el meu cas de llengua i literatura espanyola, els vaig adquirir durant els quatre anys de carrera. Pel que fa al coneixement pedagògic, l'estic assolint durant aquest any de màster. Finalment, del coneixement tecnològic s'encarrega aquesta assignatura. 

Per què van donar-li tanta importància al coneixement teòric de la sintaxis i no al procediment que hauria de seguir per transmetre-ho als alumnes? Perquè no es comença amb l'ensenyament del PK i TK a l'inici de la carrera? 
Des de el meu punt de vista, en la formació docent actual l'assoliment dels tres coneixements bàsics que formen el TPACK està un poc desequilibrat.
De totes maneres, durant aquest any esper compensar la balança  i obtenir de manera homogènia es els tres coneixements que necessita un professor per a ser un bon docent. 

“el docente es la persona que es capaz de transformar el proceso de isntrucción en la aventura de la educación”

                                                                             Stenhouse